Com hem vist a classe mentre féiem els exercicis, les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a començament de
síl·laba; aleshores la distinció entre les sordes p,
t
i c
i les corresponents sonores b,
d
i g
és clara, ja que la pronúncia ens ho indica:
pes
/ bes, trama / drama, cas / gas
![]() |
PeteLinforth CC0 <https://goo.gl/t8jdRC> |
I si no teniu clar si són sordes o sonores recordeu sobre el que hem dit de petaca i bodega... Ups, aquí no ho escriurem perquè és políticament incorrecte!
Ara bé, els problemes han arribat quan apareixen a final de síl·laba o sonen igual. I és que...
la p de cap sona igual que la b de tub
la
p
de òptica
sona igual que la b
de dissabte
la
t
de set
sona
igual que la d
de fred
la
t
de atzar
sona igual que la d
de adjectiu
la
c
de moc
sona igual que la g
de mag
la
c
de tècnica
sona igual que la g
de digne
Per
saber si hem d'escriure p/t/c
o b/d/g
hem de tenir en compte les normes següents, aixi que consulteu-les sempre que tingueu dubtes:
- p / t / cb / d / gdesprés de vocal tònica:rep, sap, llop, salutbuit, menut, amic,plec, abricperò:Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob, fred, sud, David, fluid...i tots els femenins acabats en -etud, -itud:quietud, solitud...tuareg, mag, estrateg, Hugi els acabats amb -leg, -gog:biòleg, pedagog...
Després
de vocal àtona o consonant, segons la pronúncia i l'ortografia dels
derivats:
esquerp
/
esquerpa corb
/ corba
llamp
/ llampec balb
/
balba
sort
/ sortejat profund
/ profunditat
esvelt
/ esvelta sord
/ sordesa
clàssic
/ clàssica fang
/ fangueig
banc
/ banca càstig
/ castigar
De
vegades, en posició final, i en contacte amb determinades
consonants, algunes d'aquestes lletres s'emmudeixen, és a dir, que quan parlem no les pronunciem:
– la
t
després
de n
i
l:
quant, bevent, dormint, molt, malalt...
– la
p
i
la b
després
de m:
camp,
temps, tomb, amb...
– la
d
després
de n:
profund, rotund...
CONVÉ RECORDAR QUE...
- Els gerundis s'escriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint... encara que la t sigui muda.
- El mot gran s'escriu sense -d final, malgrat grandesa, engrandir...
- S'escriuen sense -t final: col·legi, api, premi, geni. Recorda que el mot codi es pronuncia i s'escriu sense -c / -g final.
- La 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs acaba amb -nc:
- vinc, venc, comprenc... tot i que en altres formes verbals aparegui la g:
vingui,
comprengui...
- Els mots ànec, càrrec (i els seus derivats), càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, aràbic i fàstic s'escriuen amb -c tot i que en els seus derivats apareix la g:
descarregar,
esparreguera, presseguer...
APROFUNDIMENT
I pels que us atreviu a a aprofundir una més recordeu que no són comprovables peR derivació els mots següents:
sumand,
subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang,
míting, púding...
I ARA SIGUEM PRÀCTICS!
Si mireu de recordar l'ortografia de les paraules següents, de ben segur que no us equivocareu gairbé mai:
c p t
accent apte atleta
accelerat baptisme atzar
acceptar capçal corretja
facsímil escriptor atzavara
sacsejar pneumàtic espatlla
conjectura pneumònia ratlla
sacsó opció cotna
fúcsia captar lletsó
accepció òptim potser
hipnosi guitza
clepsa
g b d
amígdala abdomen addicció
augmentar cabdal admetre
cognom dissabte adscripció
digne obsolet advocat
impugnar sobte
magma dubte
regnar absolut
sagnar obtenir
suggestió
/ suggeriment
EXERCICIS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada