dissabte, 8 d’octubre del 2016

LES OCLUSIVES... COM ENS CONFONEN, EH?




Com hem vist a classe mentre féiem els exercicis, les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a començament de síl·laba; aleshores la distinció entre les sordes p, t i c i les corresponents sonores b, d i g és clara, ja que la pronúncia ens ho indica:


pes / bes, trama / drama, cas / gas
PeteLinforth CC0 <https://goo.gl/t8jdRC>

I si no teniu clar si són sordes o sonores recordeu sobre el que hem dit de petaca i bodega... Ups, aquí no ho escriurem perquè és políticament incorrecte!



Ara bé, els problemes han arribat quan apareixen a final de síl·laba o sonen igual. I és que...


 


la p de cap sona igual que la b de tub
la p de òptica sona igual que la b de dissabte
la t de set sona igual que la d de fred
la t de atzar sona igual que la d de adjectiu
la c de moc sona igual que la g de mag
la c de cnica sona igual que la g de digne


Per saber si hem d'escriure p/t/c o b/d/g hem de tenir en compte les normes següents, aixi que consulteu-les sempre que tingueu dubtes:

p / t / c
b / d / g
després de vocal tònica:
rep, sap, llop, salut
buit, menut, amic,
plec, abric
però:
Carib, club, tub, adob, cub, esnob, Jacob, fred, sud, David, fluid...
i tots els femenins acabats en -etud, -itud:
quietud, solitud...
tuareg, mag, estrateg, Hug
i els acabats amb -leg, -gog:
biòleg, pedagog...

Després de vocal àtona o consonant, segons la pronúncia i l'ortografia dels derivats:

 
esquerp / esquerpa corb / corba

llamp / llampec balb / balba

sort / sortejat profund / profunditat

esvelt / esvelta sord / sordesa

clàssic / clàssica fang / fangueig

banc / banca càstig / castigar


De vegades, en posició final, i en contacte amb determinades consonants, algunes d'aquestes lletres s'emmudeixen, és a dir, que quan parlem no les pronunciem:


la t després de n i l: quant, bevent, dormint, molt, malalt...

la p i la b després de m: camp, temps, tomb, amb...

la d després de n: profund, rotund...



CONVÉ RECORDAR QUE...

  • Els gerundis s'escriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint... encara que la t sigui muda.
  • El mot gran s'escriu sense -d final, malgrat grandesa, engrandir...
  • S'escriuen sense -t final: col·legi, api, premi, geni. Recorda que el mot codi es pronuncia i s'escriu sense -c / -g final.
  • La 1a persona del present d'indicatiu d'alguns verbs acaba amb -nc:
  • vinc, venc, comprenc... tot i que en altres formes verbals aparegui la g:
vingui, comprengui...


  • Els mots ànec, càrrec (i els seus derivats), càvec, espàrrec, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, rònec, ròssec, tràfec, xàfec, aràbic i fàstic s'escriuen amb -c tot i que en els seus derivats apareix la g:

descarregar, esparreguera, presseguer...


 APROFUNDIMENT

I pels que us atreviu a a aprofundir una més recordeu que no són comprovables peR derivació els mots següents:


sumand, subtrahend, reverend, nord, baluard, tord, lleopard, rang, míting, púding...

 I ARA SIGUEM PRÀCTICS!



Si mireu de recordar l'ortografia de les paraules següents, de ben segur que no us equivocareu gairbé mai:


c p t


accent apte atleta

accelerat baptisme atzar

acceptar capçal corretja

facsímil escriptor atzavara

sacsejar pneumàtic espatlla

conjectura pneumònia ratlla

sacsó opció cotna

csia captar llet

accepció òptim potser

hipnosi guitza

clepsa


g b d


amígdala abdomen addicció

augmentar cabdal admetre

cognom dissabte adscripció

digne obsolet advocat

impugnar sobte

magma dubte

regnar absolut

sagnar obtenir

suggestió / suggeriment


EXERCICIS 

 
Geralt CC0 <https://goo.gl/MERQ1v>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada